"Quien se pronuncia por el camino reformista en lugar de y en oposición a la conquista del poder político y a la revolución social no elige en realidad un camino más tranquilo, seguro y lento hacia el mismo objetivo, sino un objetivo diferente: en lugar de la implantación de una nueva sociedad, elige unas modificaciones insustanciales de la antigua." Rosa Luxemburgo

domingo, 3 de marzo de 2013

Manifiesto antifascista europeo


Sesenta y ocho años después de la Segunda Guerra Mundial y la derrota del fascismo y del nazismo, se asiste en casi toda Europa al ascenso de la extrema derecha. Pero, fenómeno aún más inquietante, se ve cómo se desarrollan a la derecha de esta extrema derecha fuerzas directamente neonazis que, en ciertos casos (Grecia, Hungría…) se enraízan en la sociedad formando verdaderos movimientos populares de masas, radicales, racistas, ultraviolentos y pogromistas cuyo objetivo declarado es la destrucción de toda organización sindical, política y cultural de los trabajadores, el aplastamiento de toda resistencia ciudadana, la negación del derecho a la diferencia y el exterminio -incluso físico- de los “diferentes” y de los más débiles.

Como en los años veinte y treinta, la causa generadora de esta amenaza neofascista y de extrema derecha es la profunda crisis económica, social, política y también ética y ecologica del capitalismo que, tomando como pretexto la crisis de la deuda, está llevando a cabo una ofensiva sin precedentes contra el nivel de vida, las libertades y los derechos de los trabajadores, contra todos los y las de abajo.

Aprovechándose del miedo de los pudientes ante los riesgos de explosión social, así como de la radicalización de las clases medias alcanzadas por la crisis y las draconianas políticas de austeridad, y de la desesperación de los parados marginados y pauperizados, la extrema derecha y las fuerzas neonazis y neofascistas se estan desarrollando en toda Europa; y adquieren una influencia de masas sobre las capas desheredadas a las que dirigen sistemáticamente contra tradicionales y nuevos chivos expiatorios (los inmigrantes, los musulmanes, los judíos, los homosexuales, los minusválidos…) así como contra los movimientos sociales, las organizaciones de izquierda y los sindicatos obreros.

Es cierto que la influencia y la radicalidad de esta extrema derecha no son las mismas en toda Europa. Sin embargo, la generalización de las políticas de austeridad draconiana tiene como consecuencia que el ascenso de la extrema derecha sea ya un fenómeno casi general. La conclusión es evidente: el hecho de que el ascenso impetuoso de la extrema derecha y la emergencia de un neofascismo ultraviolento de masas no sea ya la excepción a la regla europea obliga a los antifascistas de este continente a enfrentarse a este problema en su justa dimensión, es decir, ¡en tanto que problema europeo!

Pero decir esto no basta si no se añade que la lucha contra la extrema derecha y el neonazismo es de una urgencia absoluta. En efecto, en varios países europeos la amenaza neofascista es ya tan directa e inmediata que transforma la lucha antifascista en combate de primerísima prioridad, en el que está en juego la vida o la muerte de la izquierda, de las organizaciones obreras, de las libertades y de los derechos democráticos, de los valores de solidaridad y de tolerancia, del derecho a la diferencia. Decir que estamos en una carrera contra la barbarie racista y neofascista corresponde ya a una realidad verificada cada día en las calles de nuestras ciudades europeas…

Vista la profundidad de la crisis, las dimensiones de los desastres sociales que provoca, la intensidad de la polarización política, la determinación y la agresividad de las clases dirigentes, la importancia de los objetivos históricos del enfrentamiento en curso y la amplitud del ascenso de las fuerzas de la extrema derecha es evidente que el combate antifascista constituye una opción estratégica que exige una seriedad organizativa y una dedicación política y militante a largo plazo. En consecuencia, la lucha antifascista debe estar estrechamente ligada al combate cotidiano contra las políticas de austeridad y el sistema que las genera.

Para resultar eficaz y responder a las expectativas de la población, la lucha antifascista debe organizarse de forma unitaria y democrática y ser producto de las propias masas populares. Ciudadanas y ciudadanos deben organizar su lucha antifascista y su autodefensa ellos mismos. Al mismo tiempo, para resultar eficaz esta lucha debe ser global, confrontando a la extrema derecha y el neofascismo en todos los terrenos donde se manifiestan el veneno del racismo y de la homofobia, el chauvinismo y el militarismo, el culto de la violencia ciega y la apología de las cámaras de gas (y de Auschwitz). En suma, para ser eficaz a largo plazo, el combate antifascista debe proponer una visión diferente de la sociedad, diametralmente opuesta a la propuesta por la extrema derecha: es decir, una sociedad fundada en la solidaridad, la tolerancia y la fraternidad, el rechazo al machismo, el rechazo a la opresión de las mujeres y el respeto del derecho a la diferencia, el internacionalismo y la protección escrupulosa de la naturaleza, la defensa de los valores humanistas y democráticos.

¡Este movimiento antifascista europeo debe ser el heredero de las grandes tradiciones antifascistas de este continente! Debería plantear las bases de un movimiento social dotado de estructuras, con una actividad cotidiana, que penetre toda la sociedad, que organice a los ciudadanos antifascistas en redes según sus trabajos y profesiones, su lugar de residencia y sus sensibilidades, que lleve a cabo un combate en todos los frentes de las actividades humanas y que asuma plenamente la tarea de la protección incluso física de los más vulnerables de nuestros conciudadanos, de los inmigrantes, de los gitanos, de las minorías nacionales, de los musulmanes, de los judíos o los homosexuales, de todos aquellos y aquellas que son sistemáticamente víctimas del racismo de Estado y del hampa fascista.

Porque la necesidad de la movilización antifascista a escala europea se hace cada día más urgente, quienes firmamos este manifiesto llamamos a la constitución de un Movimiento Antifascista Europeo unitario, democrático y de masas, capaz de enfrentarse y vencer a la peste parda que levanta la cabeza de nuevo en nuestro continente. Haremos todo lo posible para que el congreso constitutivo de este Movimiento Antifascista Europeo, cuya urgente necesidad sentimos, se celebre en Atenas en la primavera de 2013, y venga acompañado de una gran manifestación antifascista europea en las calles de la capital griega.

¡Esta vez la historia no debe repetirse!
¡NO PASARÁN!

 Las organizaciones y colectivos que quieran adherirse al Manifiesto que envíen un correo a antifascism.europa@gmail.com. Gracias

Ver en linea: http://antifascismeuropa.org/manifiesto/es


 >>>  català >>>

Manifest Antifeixista Europeu

Seixanta-vuit anys després del final de la Segona Guerra Mundial i la derrota del feixisme i el nazisme estem presenciant, a gairebé tota Europa, l’ascens de l’extrema dreta. Però, i això és un fenomen més angoixant, veiem que apareixen i creixen a la dreta d’aquesta extrema dreta, forces directament neo-nazi que, en alguns casos (Grècia, Hongria, …) estan fent arrels en la societat construint moviments de masses populars, radicals, racistes, ultra-violents i pogromistes, l’objectiu declarat dels quals és destruir els sindicats, les organitzacions polítiques i culturals detota la classe obrera, per aixafar la resistència de la ciutadania, negar el dret a la diferència i exterminar, fins i tot físicament, els “diferents” i els més vulnerables.

 Igual que en els anys 20 i 30, la causa última d’aquesta amenaça de l’extrema dreta i neofeixista és la profunda crisi econòmica, social, política i fins i tot moral del capitalisme que, amb la crisi del deute com a pretext, està liderant un atac sense precedents contra la nivell de vida, les llibertats i drets dels treballadors, de tots els de baix! Aprofitant els temors davant dels riscos d’explosió social, de la radicalització de les classes mitjanes destruïdes per la crisi i les mesures radicals d’austeritat, així com de la desesperació dels marginats i empobrits als aturats, la dreta extrema i, sobretot, forces neonazis i neofeixistes estan creixent a tot Europa, guanyant influència sobre les masses en les capes més pobres, enfrontant aquesta influència de forma sistemàtica contra bocs expiatoris tradicionals i nous (immigrants, musulmans, jueus, els homosexuals, els discapacitats, …), així com contra l’ala esquerra d’organitzacions i sindicats.

La influència i el radicalisme de l’extrema dreta no és la mateixa a tot Europa. No obstant això, la generalització de les mesures d’austeritat radicals fa que l’augment de l’extrema dreta siga ja un fenomen gairebé general. La conclusió és evident: el fet que la impetuosa pujada de l’extrema dreta i que l’aparició d’una massa neofeixisme ultra-violenta no siguen ja una excepció a la norma europea, obliga ara als antifeixistes d’aquest continent a fer front a aquest problema en la seva grandària real, en tan que es tracta d’un problema europe!

No obstant això, dir tot açò no és suficient si no afegim que la lluita contra l’extrema dreta i el neo-nazisme és extremadament urgent. De fet, l’amenaça neofeixista en molts països europeus ja és tan directa i immediata que ha esdevingut una prioritat transformar la lluita antifeixista en una batalla, el que hi ha en joc és la vida i la mort de l’esquerra i de les organitzacions de treballadors, de les llibertats i els drets democràtics, de la solidaritat i la tolerància, del dret a la diferència. Dir que estem immersos en una carrera contra la barbàrie racista i el neo-feixisme correspon a una realitat verificada cada dia als carrers de les nostres ciutats europees…

Tenint en compte la profunditat de la crisi i la magnitud dels danys socials que produeix, la intensitat de la polarització política, la determinació i l’agressivitat de les classes dominants, la importància històrica del que està en joc en l’actual confrontació i la magnitud de la pujada de l’extrema dreta és evident, que la lluita antifeixista constitueix una opció estratègica que requereix un pla d’organització i una inversió a llarg termini, polític i militant. Per tant, la lluita antifeixista ha d’estar estretament lligada a la lluita diària contra les mesures d’austeritat i el sistema capitalista que les genera.

Per tal de ser eficients i complir amb les expectatives de la població, la lluita antifeixista ha de ser unitària, democràtica i duta a terme per les masses populars mateixes. A aquest efecte, els ciutadans han d’organitzar la seva lluita antifeixista i ells mateixos la seva pròpia defensa. Alhora, i per tal de ser eficaç, aquesta lluita ha de ser global, enfrontant l’extrama dreta i el neofeixisme amb el verí del racisme i la xenofòbia, el xovinisme i el militarisme, el culte a la violència cega i l’apologia de les cambres de gas d’Auschwitz. En poques paraules, per ser eficient en el llarg termini, la lluita antifeixista ha de proposar en els actes una visió alternativa de la societat, diametralment oposat al proposat per l’extrema dreta. Aquesta és una societat fundada en la solidaritat, la tolerància i la fraternitat, la negativa del masclisme, el rebuig de l’opressió de les dones i el respecte pel dret a la diferència, l’internacionalisme i la protecció escrupolosa de la Natura, la defensa dels valors democràtics i humanistes.  

Aquest moviment antifeixista europeu ha de ser l’hereu de les grans tradicions antifeixistes del nostre continent! Amb aquesta finalitat, ha d’establir les bases d’un moviment social amb estructures estables i activitats quotidianes, penetrant en el conjunt de la societat, l’organització dels ciutadans antifeixistes en les xarxes d’acord a la seva professió, lloc de residència i la sensibilitat, portant a terme la lluita en tots els camps de les activitats humanes i assumint completament la tasca de la protecció, fins i física, dels ciutadans més vulnerables, els immigrants, els romanís, les minories nacionals, els musulmans, els jueus i els homosexuals, de tots aquells que són víctimes sistemàtiques de l’estat racista i de la màfia feixista.

Per tant, a causa de la necessitat de la mobilització antifeixista a escala europea és cada dia més urgent per a aquells de nosaltres que signem aquest manifest, la crida a l’establiment d’un Moviment Antifeixista europeu unitari, de masses, democràtic, capaç d’enfrontar i derrotar la plaga marró que alça el cap al nostre continent. Farem tot el possible perquè el congrés fundacional d’aquest moviment antifeixista europea, que tant necessitem, tinga lloc a Atenes ben aviat, el proper maig de 2013 i que es farà coincidir amb una gran manifestació antifeixista europea als carrers de la capital grega.

Aquesta vegada, la història no s’ha de repetir!

NO PASARÁN

Les organitzacions i col.lectius que es vulguin adherir que facin arribar un correu a antifascism.europa@gmail.com. Gràcies.

http://antifascismeuropa.org/manifiesto/cat